PER UNA LLENGUA SENSE DISCRIMINACIONS.

Hui 8 de Març és el dia de la dona treballadora i encara que ja hem avançat molt en igualtat entre els homes i les dones encara queda molt de camí per recórrer. És necessari que des de l'escola es comencen a treballar aquest tema ja que l'alumnat de hui és la futura societat i el nostre objectiu és educar a una societat crítica i amb valors.

El sexisme lingüístic es materialitza quan el llenguatge resulta discriminatori a causa de la seua forma. Per açò, convé prestar especial atenció a la utilització de maneres, estructures i expressions que, malgrat una càrrega sexista latent, o fins i tot palesa, passen desapercebudes o no generen reflexió alguna per la quotidianitat i naturalitat del seu ús.
La substitució del subjecte masculí pel femení i la comprovació de com sona la frase després del canvi és una bona forma de detectar una forma discriminatòria. Posem un exemple: “poden acudir acompanyats per les seues dones”, “poden acudir acompanyades pels seus homes”. És molest? Per descomptat. Gens costa, per tant, posar: “es poden fer acompanyar pels seus cònjuges".

Aquest cas evidencia una discussió centrada en el gènere gramatical, ja que en castellà el gènere masculí posseeix un doble valor, com a específic (referit a homes) i com a genèric (referit a tots dos sexes), mentre que el femení no posseeix aquest caràcter i només pot emprar-se de manera restrictiva. No obstant açò, l'ús del masculí genèric en determinats missatges produeix ambigüitats i confusions que poden donar lloc a la discriminació i a l'ocultació de la dona. Observem un exemple: "Els homes d'aquesta empresa són bons professionals". Si hi ha dones en la plantilla, no es troben reflectides. Gens costa dir que "aquesta empresa compta amb grans professionals". Es demostra ací que la causa del sexisme lingüístic no es troba en la pròpia llengua, sinó en l'ús que es fa ella.
Per tant, la seua fi és senzillament una qüestió de voluntat per a interioritzar l'evidència que si les dones ocupen espais que abans no ocupaven, i si realitzen funcions que abans no realitzaven hauran de nomenar-se, i açò suposa canvis en el llenguatge que ni els prejudicis, la inèrcia, o el pes de les regles gramaticals interioritzades han d'obstaculitzar o impedir.