miércoles, 30 de abril de 2014

1.5-MULTICULTURALITAT: Una perspectiva educativa X. Lluch


En aquesta prezi, s'aborden diferents qüestions sobre la multiculturalitat:


Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva?
Com educar per a promoure des de la diversitat, societats cohesionades, amb sentit de comunitat, amb mecanismes de cooperació i integració?
Quina funció cal reclamar a l'escola, en aquest context sòciocultural heterogeni?
Pot l'educació intercultural suposar una resposta a aquestes preguntes?

També es treballen diferents objectius i conceptes al llarg d'aquesta prezi. Així com tambe tres propostes fonamentals de l'educació intercultural i set propostes des de l'educació intercultural

OBJECTIUS

- educar per a viure en contextos heterogenis.
- crear cohesió social des de la pluralitat.
- construir comunitat des de la diversitat identitària.


Tres propostes fonamentals de l’educació intercultural:
  1. Organitzar experiències de socialització basades en valors d’igualtat, reciprocitat, cooperació, integració.
  2. Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d’aprenentatge social.
  3. Dotar els alumnes de destreses d’anàlisi, valoració i critica de la cultura.

Set propostes des de l’educació intercultural:
  1. Fer palès que la diversitat social i cultural és natural.
  2. Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
  3. Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
  4. Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat.
  5. Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
  6. Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
  7. Educar en el tractament dels conflictes culturals.


Tot açò podeu consultar-ho al següent prezi.

domingo, 27 de abril de 2014

1.4-Els mitjans de comunicació

La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua als mitjans de comunicació. Un projecte de normalització ha de parar molta atenció al mitjà de comunicació més influent i que arriba més directament als ciutadans com és, en primer lloc la televisió i, en segon lloc, la ràdio. En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les seues graelles de programació.


TÍTOL TERCER. De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social Article 251.
El Consell de la Generalitat Valenciana vetlarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisiói altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competència, d'acord amb el que disposa la present Llei. 2. Impulsarà l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió. 3. Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzenen les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià. 4. La Generalitat Valenciana recolzarà quantes accions vagen encaminades a l'edició, desenvolupament i promoció del llibre valencià, i tot això sense menyscabar la llengua utilitzada, però amb un tractament específic als impressos en valencià.

L'ENSENYAMENT La introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivell de competència lingüística en valencià i castellà. Legalment, en acabar l’ensenyança obligatòria, l’alumnat deu conèixer per igual, ambdues llengües. La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada anys més tard per a tot l’Estat, també contempla el mateix nivell de coneixement per a les diverses llengües de les Comunitats Autònomes, entenent que, de manera progressiva, s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-la, després de la primària; de comprensió i expressió, després de la secundària, i de domini d’ambdues llengües, després del batxillerat. El camí que es contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en l’escola valenciana, s’anomena educació bilingüe, i té tres vies o programes: 1. Programa d’ensenyament en valencià (PEV), el valencià és la llengua d’instrucció amb la qual aprenen totes les matèries, a l’hora que van aprenent el castellà. S’aplica en la primària per a valencianoparlants, fonamentalment, però en la secundària s’aplica indistintament. 2.Programa d’immersió lingüística (PIL), està pensat per a l’alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua d’una manera formal i el castellà s’incorpora a partir del 1er o 2n cicle de primària, d’aquesta forma arriben a la secundària en un ensenyament en valencià. 3.Programa d’incorporació progressiva (PIP), pensat per a les zones de predomini lingüístic castellà, on s’aniran afegint gradualment àrees en valencià. A partir del tercer curs de primària serà l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural la que s’anirà introduint i així fins arribar a l’ESO que hauran de tenir, almenys dues àrees no lingüístiques en valencià. El govern valencià també s’ha de preocupar perquè el professorat compte amb el nivell de coneixement lingüístic necessari per poder impartir les seus classes en valencià, i amb aquesta finalitat programa anualment plans de formació per atorgar la capacitació lingüística.

viernes, 25 de abril de 2014

I JORNADES: ``LITERATURA, TERRITORI I EDUCACIÓ´´

L´any passat, concretament els dies 23 i 24 d'abril de 2013, va tindre lloc en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València les I Jornades de ``Literatura, Territori i Educació´´. Estes jornades, van ser organitzades pel Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la facultat de Magisteri i durant els dos dies vam poder gaudir d'una sèrie de conferències a càrrec de diferents professionals (escriptors, directors de cine, músics...) i professors de diverses universitats (Vic, Barcelona, València) que oferien l'oportunitat de reflexionar i compartir coneixements i experiències sobre la relació que s'establix entre la literatura, el territori i les seues implicacions didàctiques.


Gran part d'estes jornades van estar dedicades a la figura de Vicente Andrés Estellés, un gran poeta valencià del segle XX, reconegut per la seua important contribució a la literatura valenciana i en la lluita de l'ensenyança-aprenentatge del valencià. A través de les diferents conferències com `` Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià mes llegit´´ realitzada per Josep Colomer; la pel·lícula projectada`` Cos mortal, un homenatge cinematogràfic a Vicente Andrés Estellés´´ i l'actuació musical de Ximo Caffarena interpretant el disc `` Ara Estellés: 12 poemes, 12 cançons a Benicarló´´ vam poder conèixer un poc més de prop com va ser la seua vida, la seua persona i la seua poesia.

Ací pose la poesia ``Res no m´ agrada tan´´ en homenatge a Estellés pel seu contibució a la literatura valenciana






Res no m’agrada tant

 Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

Cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru,
amb els productes de la terra.
M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
 
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor
del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l fot.

Deixe també un enllaç perquè es puga veure la actuació de Ximo Caffarena.