martes, 8 de julio de 2014

EL MEU VIATGE PER L´ASSIGNATURA

Fa quasi 4 mesos vaig començar un xicotet viatge junt amb la professora Mercè Virtuts Durà Súbies i la resta dels meus companys. Ha sigut una experiència personal molt satisfactòria en la que he aprés certs aspectes que desconeixia de la Història Social del territori valencià i de la nostra llengua. He comprés l'origen dels conflictes existents amb la denominació de la llengua valenciana i de les diferents perspectives de si és un dialecte o no del català.

En este viatge m'he conscienciat encara més de la importància i el dret que tenen totes les llengües existents així com la conscienciació que ha d'haver pels usuaris de les llengües minoritzades perquè estes no es vegen perjudicades i es duga a terme una substitució lingüística. Així mateix d'haver-hi una classe política que duga a terme una normativa lingüística adequada. Cal conscienciar des de l'escola i fomentar l'ús en tots els àmbits de la llengua valenciana i deixar arrere certs hàbits existents nocius:

  • D'una banda trobem usuaris que no utilitzen el valencià bé per autoodi (els que s'han passat a l'altra llengua reneguen del seu origen lingüístic, del qual volen distanciar-se i menysprear-lo) o perquè pensen que no li van a entendre passant-se al castellà.
  • D'altra banda trobem altres usuaris que quan una persona castellanoparlants o d'una altra llengua (immigrants) s'esforça a parlar valencià, estos els contesten `` si no saps parlar valencià, millor expressa't en castellà´´ en compte d'ajudar-los i a poc a poc anar adquirint la llengua.

Com a futurs docents tenim l'obligació d'aprendre i millorar cada dia en la llengua valenciana, ja que serem l'input del nostre alumnat i fomentar-los una actitud positiva i respecte cap a la nostra llengua. Per això este viatge ha de continuar bé de manera individual esforçant-nos cada dia un poc més i també de manera grupal assistint a xarrades, congressos, jornades per a lluitar i defendre les nostres opinions i no oblidar tot el que hem aprés.

lunes, 7 de julio de 2014

UNA ALTRA POLÍTICA DUTA A TERME QUE AFAVORIX LA SUBSTITUCIÓ LINGUISTICA



 


M. José Català imposa un Decret de Currículum de Primària sense cap consens amb la comunitat educativa

Data: 07/07/2014 14:15

La consellera d’Educació, M. José Català trenca amb l’únic punt de consens establert amb la comunitat educativa que es va aconseguir fa dos anys amb el Decret de plurilingüisme. Consistia en què Coneixement del Medi s’impartira en valencià a tots els programes educatius.
En el següent enllaç es pot veure la noticia completa.

domingo, 1 de junio de 2014

PER UNA VIVENDA DIGNA, ALTRE ASPECTE A MILLORAR


Sempre s'ha utilitzat el dret a l'habitatge com un dels principis en els quals ha de basar-se una societat justa i solidària. Però avui dia sembla haver-se convertit més en un tòpic, que en un objectiu a dur a terme. La constitució espanyola és bastant contundent en aquest sentit quan assenyala que ““tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per a impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que genere l'acció urbanística dels ens públics”. 

No obstant açò, la realitat s'imposa de manera diferent al que hauria de ser correcte. Possiblement siga un dels aspectes més vulnerats del text constitucional, ja que, si s'exceptuen les lleis d'habitatge protegit, brillen per la seua absència les normes decididament orientades a salvaguardar el compliment d'aquest dret mitjançant la posada en pràctica dels mecanismes legals que ho facen possible.

Aquesta falta de regulació ens ha portat al cicle expansiu del mercat immobiliari més llarg dels 40 anys. Aquesta expansió s'ha vist acompanyada d'un preocupant augment dels preus de l'habitatge, que ha forçat a moltes famílies a endeutar-se intensament per a poder accedir a la compra de la seua residència. L'intens creixement dels preus dels últims anys no hauria sigut possible sense la relaxació substancial de les condicions per a l'accés als préstecs i la durada dels mateixos, juntament amb l'evident disminució dels tipus d'interès. D'aquesta forma moltes famílies han compromès una part de la seua renda per a fer front, durant un període de temps cada vegada més extens, al pagament de la hipoteca. 

Les lleis de l'oferta i la demanda han regit sempre el mercat de l'habitatge espanyol, sense que els governs intervingueren. Aquesta situació va provocar que l'anomenada “bambolla immobiliària” fóra creixent i creixent, fins que ha arribat un punt en el qual la situació s'ha tornat insostenible i el mercat ha sigut col·lapsat, entrant en una crisi immobiliària nacional. Aquesta crisi ha afectat de manera contundent a l'economia espanyola, ja que segons el ministeri d'indústria, aquest sector representava un 11% del PIB abans. 

Amb tot, hem arribat a una situació en la qual pràcticament no es construeixen habitatges, hagut de principalment al gran nombre d'immobles buits i que no tenen eixida en el mercat. A més s'està produint una baixada considerable dels preus de l'habitatge, provocada de nou pel gran estoc d'immobles existents. Aquesta conjuntura ha propiciat que ara es controle tot de manera una mica més exhaustiva, la concessió de crèdits s'ha endurit, i els preus s'han estabilitzat. Per tant arribem a la conclusió que no som capaces de prendre mesures proactives, sinó que per contra, les mesures en el tema immobiliari, es prenen de forma reactiva, primer provoquem una crisi i després intentem arreglar-la, en lloc de posar les mesures necessàries per a salvaguardar certes garanties que es troben recollides en la constitució; i amb açò evitar les futures crisis.

domingo, 25 de mayo de 2014

3- Política lingüística i ensenyament

El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és molt important, ja que és un més dels agents socials implicats, i per tant, aquesta hauria de realitzar algunes de les funcions d’aquest procés:

  • Difusió de la norma de la llengua minoritzada
  • Facilitar l’adquisició d’aquesta als joves
  • Normalització per part de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa.

L’escola ha sigut un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, però lamentablement la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins de la societat. Per tant, cal un projecte polític que done sentit a tots aquests esforços.


Quan és aprovat l’Estatut d’autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, veiem una reforma educativa dins un model d’educació bilingüe, on ha d'haver-hi un domini de les dues llengües en pla d’igualtat per part de tots prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat.

Els programes aplicats són els abans anomenats: PIL. PEV. PIP.

El problema es veu reflectit en què 30 anys després de l’aplicació de la LUEV, només un 29% rep l’ensenyament en valencià.

Un altre punt a destacar són els forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i centres privats, i entre territoris.

A continuació podeu consultar la prezi sencera per poder entendre millor aquest tema.

jueves, 8 de mayo de 2014

2.2- L'adquisició d'una segona llengua

Glossari: (conceptes necessaris per a la comprensió del contingut)

INPUT És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a parir del qual pot seleccionar, extreure'n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua.INTAKE Part de l'input que l'aprenent selacciona i assimila.

OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l'aprenent.

INTERLLENGUA És una construcció que integra regles de la L1 de l'aprenent, regles de la llengua que s'està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d'aprenentatge.

Els factors més influents en l'adquisició de la L2 són:


l'Input, que ha de ser en quantitat i de qualitat. L'Output (experiència rica de parla), en un ordre fixat i amb errors que cal corregir. I les Característiques personals com l'edat, l'aptitud, la motivació, les actituds, la personalitat o l'ús d'estratègies.

INPUT----> Laquantitat d'exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i permet avançar cap a la seva interllengua. La qualitat de l'input està relacionada amb la possibilitat que l'alumne participe perquè l'input s'adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d'expressió. Les concerses han de ser genuïnes (evitar pseudoconverses) i finalment, el professor ha de dominar la llengua i ha de ser hàbil amb la comunicació.

OUTPUT-----> INTERLLENGUA-----> Hem de considerar l'u¡output com la producció lingüístic que fa l'alumne a partir dels intakes que ha processat. La memorització i la mecanització d'estructures lingüístiques és una condició necessària per a l'adquisició d'una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles). Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí que va des de la seva L1 fins el domini de la L2. En els primers estadis evolucionen rèpidament. L'ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (regit per universals lingüístics). La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica. La L1 dels alumnes influeix en l'aprenentatge de la L2.

LA INTERLLENGUA És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen l L2 tot incorporant-hi elements de la seua L1(transferències). La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant de una L2. És una gramàtica elemental provisional. Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s'incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l'alumne va adquirint. És un sistema autònom i relativament "estable" en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
La interllengua és el concepte central del procés d'aprenentatge de segones llengües. L'adquisició de la L1 no passa per la etapa de la interllengua, per tant l'aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1.

Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton.



Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons E. Serrat



La interllengua es situa entre la L1 i la L2 adquirint les següents característiques:

- És variable, dinàmica, inestable, permeable, simple, sistemàtica, fossibilitzable i totalment depenent del context.
- Reflecteix la competència en L2 que té l'aprenent en cada moment.
- No és un conjunt de còpies imprefectes del sistema de l'L2.
- No totes les formes de la IL (interllengua) que no coincideixen amb les de l'L2 han de ser tractades com a error.
- Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seua interllengua.
- Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...

Conseqüències didàctiques per a la correcció dels erros que es produeixen en una Interllengua.

- Visió més tolerant i comprensiva de l'error.
- L'error indica activitat encara que no siga reeixida.
- L'error hauria d'esdevenir un concepte positiu.
- Tots els errors no són dels alumnes (matodològics, didàctics...)
- No s'ha de corregir tot, cal seleccionar
- L'oral es pot enregistrar per provocar l'autopercepció de l'error.
- La correcció immediata és més eficaç.
- Cal corregir, si és possible, sense que es note.
- Els alumnes han de participar de la correcció.

Característiques personals:Edat, aptitud, motivació...

- Hi ha discrepàncies sobre si l'edat és o no un factor que afecta l'adquisició d'una L2 (els més xicitets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
- Sembla que la inteligència és una part important de l'aptitud (els factors aptitudinals representen entre un 25 i un 50% de l'aprenentatge d'una llengua).
- La motivació està molt relacionada amb l'èxit de l'aprenentatge.
- Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
- Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l'aprenentatge.
- L'estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l'aprenentatge de la L2.
- Les estratègies que usa l'alumne poden ser de memòria, cognitives, afecives, socials, etc.

DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L'ADQUISICIÓ D'UNA L2
  1. L'edquissició d'una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en qualitat suficient.
  2. La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l'adquisició de la L2.
  3. - La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l'escriptura sistemàtica.
  4. - En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d'aprenent són la font més important d'input i el context natural d'experimentació del coneixement lingüístic.
  5. - Hem de partir de que l'alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
  6. - Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessen.
  7. - Hem d'evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
  8. - El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
  9. - La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
  10. - Si l'alumne aprèn a "preguntar" aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.