En este viatge m'he conscienciat encara més de la importància i el dret que tenen totes les llengües existents així com la conscienciació que ha d'haver pels usuaris de les llengües minoritzades perquè estes no es vegen perjudicades i es duga a terme una substitució lingüística. Així mateix d'haver-hi una classe política que duga a terme una normativa lingüística adequada. Cal conscienciar des de l'escola i fomentar l'ús en tots els àmbits de la llengua valenciana i deixar arrere certs hàbits existents nocius:
- D'una banda trobem usuaris que no utilitzen el valencià bé per autoodi (els que s'han passat a l'altra llengua reneguen del seu origen lingüístic, del qual volen distanciar-se i menysprear-lo) o perquè pensen que no li van a entendre passant-se al castellà.
- D'altra banda trobem altres usuaris que quan una persona castellanoparlants o d'una altra llengua (immigrants) s'esforça a parlar valencià, estos els contesten `` si no saps parlar valencià, millor expressa't en castellà´´ en compte d'ajudar-los i a poc a poc anar adquirint la llengua.
Com a futurs docents tenim l'obligació d'aprendre i millorar cada dia en la llengua valenciana, ja que serem l'input del nostre alumnat i fomentar-los una actitud positiva i respecte cap a la nostra llengua. Per això este viatge ha de continuar bé de manera individual esforçant-nos cada dia un poc més i també de manera grupal assistint a xarrades, congressos, jornades per a lluitar i defendre les nostres opinions i no oblidar tot el que hem aprés.
M'ha agradat molt el teu blog, Ana, i també la metàfora del viatge per a expressar l'experiència d'aprenentatge que has assaborit en les meus classes. No oblides que la llengua és nostra i com a nostra l'hem de dignificar, per això que no et sàpiga greu denominar-la científicament, romanísticament. La nostra llengua, la llengua dels valencians és la llengua catalana però nosaltres li diem tendrament, genèricament i masculina, valencià.
ResponderEliminar