3- Política lingüística i ensenyament

El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és molt important, ja que és un més dels agents socials implicats, i per tant, aquesta hauria de realitzar algunes de les funcions d’aquest procés:

• Difusió de la norma de la llengua minoritzada
• Facilitar l’adquisició d’aquesta als joves
• Normalització per part de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa.

L’escola ha sigut un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, però lamentablement la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins de la societat. Per tant, cal un projecte polític que done sentit a tots aquests esforços.


Quan és aprovat l’Estatut d’autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, veiem una reforma educativa dins un model d’educació bilingüe, on ha d'haver-hi un domini de les dues llengües en pla d’igualtat per part de tots prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat.

Els programes aplicats són els abans anomenats: PIL. PEV. PIP.

El problema es veu reflectit en què 30 anys després de l’aplicació de la LUEV, només un 29% rep l’ensenyament en valencià.

Un altre punt a destacar són els forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i centres privats, i entre territoris.

A continuació podeu consultar la prezi sencera per poder entendre millor aquest tema.