I JORNADES: ``LITERATURA, TERRITORI I EDUCACIÓ´´

L´any passat, concretament els dies 23 i 24 d'abril de 2013, va tindre lloc en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València les I Jornades de ``Literatura, Territori i Educació´´. Estes jornades, van ser organitzades pel Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la facultat de Magisteri i durant els dos dies vam poder gaudir d'una sèrie de conferències a càrrec de diferents professionals (escriptors, directors de cine, músics...) i professors de diverses universitats (Vic, Barcelona, València) que oferien l'oportunitat de reflexionar i compartir coneixements i experiències sobre la relació que s'establix entre la literatura, el territori i les seues implicacions didàctiques.


Gran part d'estes jornades van estar dedicades a la figura de Vicente Andrés Estellés, un gran poeta valencià del segle XX, reconegut per la seua important contribució a la literatura valenciana i en la lluita de l'ensenyança-aprenentatge del valencià. A través de les diferents conferències com `` Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià mes llegit´´ realitzada per Josep Colomer; la pel·lícula projectada`` Cos mortal, un homenatge cinematogràfic a Vicente Andrés Estellés´´ i l'actuació musical de Ximo Caffarena interpretant el disc `` Ara Estellés: 12 poemes, 12 cançons a Benicarló´´ vam poder conèixer un poc més de prop com va ser la seua vida, la seua persona i la seua poesia.

Ací pose la poesia ``Res no m´ agrada tan´´ en homenatge a Estellés pel seu contibució a la literatura valenciana

Res no m’agrada tant

 Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

Cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru,

amb els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

 

L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor

del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.

Deixe també un enllaç perquè es puga veure la actuació de Ximo Caffarena.